IX Cicle de Conferències del Palau Güell | Palau Güell

IX Cicle de Conferències del Palau Güell

El mecenatge forma part de la genètica de Catalunya. Els mecenes, al llarg de la història, han estat una rampa de llançament de la nostra cultura. Ara, en ple segle XXI, el mecenatge es veu com una font de patrocini cultural de present i futur de les arts i les societats i el nostre país ja té una tradició pròpia. Aquest cicle vol mostrar, a partir dels diversos mecenes catalans diferents models de mecenatge: un manual del mecenatge català a través del temps. Mecenes, que s’emmirallen al llarg de la història de Catalunya. Com un factor genètic més del caràcter d’aquest país. El cicle està coordinat pel periodista Francesc Canosa.

  • Vitrall de la senyera del Palau Güell. Ramon Manent/Diputació de Barcelona.

Botó de compra d'entrades

Activitat gratuïta
Dies:
dilluns 7,14, 28 de maig i 4 de juny

Hora: 19h

Lloc: La cotxera del Palau Güell 

Reserves: palauguell@diba.cat i a 934725775

 

Dilluns 7 de maig a les 19h

Pere d'Urgell, promotor de les arts a la Catalunya del gòtic

a càrrec del doctor en història de l’art Albert Velasco

El comte Pere II d’Urgell (1339/1343-1408) és un dels promotors artístics més destacats de la Catalunya dels segles del gòtic. Ell, al costat de la seva muller, Margarida de Monferrato (1364-1420), van posar en marxa una imponent política artística el màxim exponent de la qual va ser la renovació de la residència que tenien a Balaguer, el denominat Castell Formós, un palau andalusí del segle XI, farcit de guixeries com les de l'Aljaferia de Saragossa, que van convertir en l'expressió més manifesta del seu poder. Aquell palau, del qual avui es conserven només unes poques estructures, era segurament la residència més luxosa de Catalunya després del Palau Reial Major de Barcelona. Al llarg de la seva vida Pere i Margarida van mostrar un especial interès per les relíquies i pels objectes de luxe, que en algunes ocasions van acabar regalant a esglésies i centres religiosos com a mostra de pietat i magnificència. És el cas del portapau d'or, nacre i esmalts del monestir de Santa Maria de Sixena (Osca), o del copó esmaltat avui conservat al Museu de l’Ermitage (Sant Petersburg, Rússia).

Albert Velasco

Doctor en Història de l’Art per la Universitat de Lleida. Conservador del Museu de Lleida: diocesà i comarcal. Professor de Legislació i Tutela del Patrimoni a la Universitat de Lleida. Membre del Grup de Recerca en Estudis Medievals «Espai, Poder i Cultura», reconegut per la Generalitat de Catalunya i adscrit a la Universitat de Lleida. Membre de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de Catalunya (Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya).

S’ha especialitzat en l’àmbit de la pintura gòtica catalana i aragonesa. S’ha ocupat també de qüestions relacionades amb l’escultura gòtica i amb els col·lectius artesans actius a la Seu Vella de Lleida en època medieval. Altres àmbits d’especialització en els quals ha treballat són el de la iconografia i l’hagiografia medievals, la promoció artística als segles XIV i XV, així com la història del col·leccionisme a Catalunya.

 

Dilluns 14 de maig  a les 19h QUEDA ANUL·LADA PER MOTIUS ALIENS AL PALAU GÜELL

Rafael Patxot, el gran mecenes de la Catalunya noucentista

a càrrec de l’advocat i editor Quim Torra

Rafael Patxot (Sant Feliu de Guíxols, 1872 - Ginebra,1964) és el gran mecenes de la Catalunya noucentista. Meteoròleg, bibliòfil, escriptor i industrial del suro, va entendre la seva fortuna com una eina per portar a terme una obra social i cultural d'utilitat al progrés del seu país: l'Estudi de la Masia Catalana, les desenes de beques i subvencions a recerques i investigacions atorgades per la Institució Patxot i per les altres fundacions que va crear en memòria de les seves filles mortes, la immensa obra del Cançoner Popular de Catalunya; el seu suport a l'Institut d'Estudis Catalans, durant la dictadura de Primo de Rivera; el llegendari català; els premis del concurs de l'Haia, etcètera.

Quim Torra

S'ha dedicat a l'escriptura i ha creat l'editorial A Contra Vent. El 8 d'octubre de 2009 va obtenir el premi Carles Rahola d'assaig per la seva obra Viatge involuntari a la Catalunya impossible, en el marc dels Premis Literaris de Girona. El 2012 va ser nomenat director del Born Centre Cultural. A través d'aquest càrrec, va dirigir el procés de museïtzació de les ruïnes que es conserven al sòl de l'antic mercat, que corresponen a la Barcelona de 1716. També va ser president d'Òmnium Cultural i el 2015. El 7 de març de 2016 fou nomenat director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya. També col·labora en diversos mitjans, com la revista digital Esguard. El maig del 2015 va ser nomenat director de la Revista de Catalunya.

 

Dilluns 28 de maig a les 19h

J.B.Cendrós, el mecenes desconegut del Floïd

a càrrec de l’escriptor Genís Sinca

L'apassionant biografia de J.B.Cendrós, el perfumista responsable de popular massatge Floïd, repassa les múltiples accions culturals d'aquest prohom, responsable de la creació del Premi Sant Jordi de novel·la, Òmnium Cultural o la repatriació de les Edicions Proa a Barcelona, amb l'objectiu de normalitzar la cultura catalana en els anys més difícils. Antifranquista recalcitrant, Cendrós, que proclamava que era milionari amb dòlars, es va enfrontar al règim dictatorial amb l'única arma que podia utilitzar: la cultura i els llibres. Un personatge complex, únic, freàtic, orgullós, i també desconegut fins ara, al qual, en bona part, es deu el salvament dels mobles d'un edifici cultural immens que el franquisme s'havia proposat d'arrasar.

Genís Sinca

Escriptor, guanyador del Premi Pla 2013 de narrativa amb Una família exemplar, és autor de El cavaller Floïd, biografia de J.B.Cendrós. És llicenciat en Periodisme. Ha treballat com a redactor al Diari d'Andorra i corresponsal a Itàlia per al diari Avui i de COMRàdio.  Ha publicat biografies inèdites de personatges catalans del món de la política i la cultura, publicades a La Vanguardia i al «Quadern» d'El País, sota el títol d'«Històries de fa poc». Anteriorment va publicar una biografia de Francesc Candel La providència es diu Paco i l'assaig Vida secreta de nuestros médicos , on narrava la vida i obra de 20 metges importants espanyols del segle XX com Ramón y CajalGregorio MarañónSevero Ochoa o Santiago Dexeus.

 

Dilluns 4 de juny a les 19h

Francesc Cambó, una política de mecenatge

a càrrec del periodista i escriptor Joan Safont

A més de destacat polític -diputat, ministre, dirigent de la Lliga Regionalista- i home de negocis, Francesc Cambó va ser un dels mecenes més importants de la cultura catalana del segle XX. La creació de la Fundació Bernat Metge l’any 1922 és la fita més destacada de la seva obra de filantropia, però no podem oblidar la Fundació Bíblica Catalana, la Fundació Cambó de la Sorbona, a París, l’Editorial Catalana, el patrocini de la Història de Catalunya de Ferran Soldevila o el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra, o la seva activitat com a col·leccionista d’art, què, a través del Llegat Cambó ha ajudat completar les col·leccions públiques catalanes.

Joan Safont Plumed

És periodista i escriptor. Advocat de formació, ben aviat va abandonar la professió per lliurar-se a la seva passió d’investigador i historiador del periodisme català del segle xx. Ha treballat en el món del guió de documentals i audiovisuals i és col·laborador habitual del diari Ara, el digital Crític, les revistes L’Avenç, Revista de Catalunya i Valors. També col·labora en el programa d’anàlisi i debat Més 3/24. Abans de Greuges i desgreuges ha escrit Per França i AnglaterraLa I Guerra Mundial dels aliadòfils catalans, Capitans del comerç explicats pels seus fills i Sabotatge contra Franco. Episodis d’oposició dels que havien guanyat la guerra. Actualment coordina el suplement de cultura La Llança del diari El Nacional


CONSULTAR PROGRAMA