L'òpera 'Garraf': més enllà del paisatge i el mite

Interpretació del tercer acte del poema lírica 'Garraf' amb música de Josep Garcia i Robles i textos del poeta i administrador d'Eusebi Güell i Bacigalupi, Picó i Campamar.

Botó de compra d'entrades

 

 

 

El tercer acte de Garraf s’estrena al Palau Güell

L’òpera Garraf va ser el projecte més ambiciós del poeta Ramon Picó i Campamar i del compositor Josep Garcia Robles. L’èpica de la poesia es transformà en una obra musicalment intensa, sense excessos heroics. La composició de l’obra durà tretze anys. Ni el poeta ni el compositor no buscaven ni l’èxit ni els guanys materials de la representació. A poc a poc bastiren una obra que dedicaren al seu benefactor, Eusebi Güell i Bacigalupi.

El primer acte s’estrenà al Palau Güell l’agost de 1892, i tingué una bona acollida. El segon acte s’escoltà l’octubre de 1894, en una audició memorable que va aplegar al Palau Güell el bo i millor de l’època. Per a arrodonir el concert  s'interpretà un preludi de Grieg i un Himne a Apol·lo, presentat com la primera obra dramàtica de l’antiguitat que servia de marc inspirador a l'òpera Garraf. Les al·legories mitològiques del llibret es combinaven amb les referències al paisatge de la quadra de Garraf i de la cova de la Falconera. El mite estava servit.

Pocs dies després, Ramon Picó llegí a Joan Alcover el tercer acte de l’òpera, en el qual descobrí un món sensible i dramàtic.

Garraf no volia ser una obra àulica. Tampoc no pretenia fer una descripció costumista d’una propietat d’Eusebi Güell que hauria pogut abastir d’aigua Barcelona. El seu lent procés de composició anava creant expectatives, justament els anys de més efervescència del teatre líric català. La partitura escapà de les influències de Wagner i Puccini, que llavors es disputaven el públic barceloní.

El març del 1917, Eusebi Güell promogué un homenatge pòstum a Garcia Robles —que morí el 1910— amb l'estrena de Garraf al Palau de la Música, sota la batuta d'Antoni Ribera. L'acte que més sorprengué la premsa contemporània fou el tercer, el més inspirat, en què la poesia heroica s’agermana amb el traç valent i efectista d’uns passatges que sonaran per primer cop el 21 de desembre al Palau Güell. Gairebé cent anys després, amb motiu del centenari de la mort d’Eusebi Güell, recuperem el tercer acte d’aquesta òpera, com a acte de cloenda de l’Any Güell.

 

Francesc Cortès, doctor en Història de la música i coordinador i director musical de Garraf

 

Garraf. Poema líric en quatre actes. Resum argumental

 

Les diferències entre l'obra de Picó i l'òpera són notables. Garcia Robles hi obvià la introducció i simplificà l’acció i les localitzacions. Els personatges mitològics i simbòlics prenen dimensió humana través d’una musicació rica i una poètica suggeridora.

El primer acte comença amb el plany de Garraf i les seves filles, Vallbona, Ginesta i Falconera, perquè Poseidó ha agafat presa la seva muller, la Dona d’aigua, una nimfa. El cor l’anima a reaccionar i a no queixar-se. Llavors apareix Labor, alt i fornit, amb un mall a la mà, com a símbol del treball, que s'ofereix a ajudar-lo. Garraf, al costat de Labor, se sent fort i decidit. Tots surten a la cerca de la Dona d’aigua.

El segon acte s’inicia a la fondalada del torrent de l’Infern. Garraf se sent cansat després de caminar tant. La Fatiga mira de fer-lo defallir, però Labor s’hi enfronta i anima Garraf a continuar. Les seves filles han trobat la mare captiva en una cova entre uns penyals de la costa. Labor marxa i espera que Garraf el torni a cridar per a deslliurar la seva dona.

El tercer acte té lloc a la costa, davant de la cova. En aquest acte apareixeran molts personatges mitològics: ones, erínies, zèfirs, tritons, nereides i monstres marins, que intervenen en el combat entre Poseidó i Garraf. El déu del mar desferma una tempesta per a barrar el pas a Garraf, però ell, decidit, no s'atura i s’obre pas cap a la cova. Labor venç Proteus i Aeolus, servents de Poseidó.

El darrer acte de l’òpera es desenvolupa dins la cova on hi ha reclosa la nimfa, castigada per haver limitat el seu amor a la sensualitat. A Garraf li cal un esforç final per a redimir tots dos. La Fatiga, que volia retenir-los dins la cova, finalment serà vençuda.

 

Fitxa artística

Nimfa Mireia Tarragó

Garraf Francesc Ortega

Poseidó Néstor Pindado

Aeolus Martí Buïl

Proteus Marc Tost

Piano David Malet

 

Cor de Cambra de la Universitat Autònoma de Barcelona dirigida per Poire Vallvé.

           

Mireia Tarragó Celada, soprano

Nascuda a Tarragona, ha rebut tres vegades la beca de la Fundació Victoria de los Ángeles i ha cursat el Grau superior de cant a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Actualment cursa el màster d’Interpretació del Lied. Guanyadora de diversos premis, aquest 2018 ha debutat a l’Acadèmia de la Schubertíada de Vilabertran, juntament amb la pianista Marina Pelfort, i ha participat en dues ocasions al Festival Life Victoria amb Eric Ledesma al piano. En el camp operístic, ha interpretat el paper de Micaëla a l’òpera Carmen al Palau de la Música Catalana. El desembre de 2016, va debutar a l’Auditori Nacional de Bordeus, amb l’oratori El Pessebre, de Pau Casals, sota la batuta de Marc Minkowski. Recentment ha interpretat com a solista El Messies, de Händel i el Rèquiem, de Mozart.

 

 

Francesc Ortega, baix baríton

Comença la seva formació musical a l'Escolania de Montserrat. Durant aquesta etapa té l'oportunitat de debutar com a nen solista al Gran Teatre del Liceu amb el paper de Peasblosom a A Midsummer Night's Dream, de Britten.

Més endavant, estudia cant a l'Escola Superior de Música de Catalunya amb Mireia Pintó i posteriorment cursa a Alemanya el màster en Òpera i concert a la Hochschule für Musik Freiburg amb el professor Torsten Meyer. Durant aquest període rep la beca de la Fundació Victoria de los Ángeles i la Beca Bach de la fundació Bach zum Mitsingen. Actualment cursa el postgrau Solistenexamen a Freiburg, on el 2017 se li concedí el premi de promoció Konzerthaus Freiburg.

 

Néstor Pindado, baríton

Comença els estudis musicals al Centre d’Educació Musical de Terrassa i finalitza el Grau superior de música en l'especialitat de Cant històric amb Lambert Climent a l’Escola Superior de Música de Catalunya, on també treballa amb Mireia Pintó, Assumpta Mateu i Ofèlia Sala. Fa classes magistrals i cursos de formació específics amb Ruth Ziesak, Mitsuko Shirai, Jaume Aragall i Eduardo López Banzo, entre d’altres, i ocasionalment treballa amb Marcel Boone i Carlos Chausson. A la temporada 2016-2017 del Teatre Nacional de Catalunya, posa veu a un dels personatges d'El somni de Gulliver, una òpera robòtica, i el 2017 participa al cicle de propostes contemporànies OFF Liceu amb una innovadora posada en escena basada en Don Giovanni.

 

Martí Buïl Castella, tenor

 

Nascut a Barcelona, inicià una intensa formació musical a l’Escolania de Montserrat, on té un primer contacte amb les obres corals composades entre el Renaixement i el segle xx. Com a cantant, rep els mestratges de Montserrat Comadira al Conservatori de Badalona, de Marisa Roca al Conservatori del Liceu, i particularment del mestre contratenor Xavier Torra. El 2016 cursa el màster artístic d'Estudis Avançats en Lied, Canción Española i Cançó Catalana «Victoria de los Ángeles» a l'Escola Superior de Música de Catalunya, amb les classes d'entrenament vocal d’Ofèlia Sala i de repertori d'Alan Branch i Josep Surinyac.

 

Marc Tost i Brustenga, baix

Nascut a Rubí, inicià els estudis de música a l'Escola Municipal de Música de Rubí, amb l'Anna Silvestre, i es graduà en Musicologia a la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona). Entre els anys 1988 i 1992 formà part de l'Escolania de Montserrat sota el mestratge del pare Ireneu Segarra. Allà començà els estudis de clarinet amb Alfons Reverter.

Ha estudiat direcció coral amb mestres com Emilio de la Linde, Manuel Cabero, Jaume Miranda, Pier Lopy, i cant amb el contratenor Xavier Torra. Actualment dirigeix la Coral l'Arpa de Barcelona i la coral Cantaires de Corró d’Amunt, i col·labora amb el Cor de Cambra de Granollers de la Societat Coral Amics de la Unió, la Companyia Musical, i l'Escolania i la Capella de Música de Montserrat.

 

David Malet, piano

Nascut a Barcelona, s'acostà a la música als nou anys com a cantant a l’Escolania de la Catedral de Barcelona, de la qual esdevingué el pianista acompanyant. Allà mateix exercí d’organista durant quinze anys i rebé les primeres lliçons del mossèn Joan Gamissans i Anglada. Posteriorment, ingressà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on obtingué cinc titulacions superiors i diverses distincions i matrícules d’honor. Paral·lelament, estudià la carrera d’orgue amb Montserrat Torrent. Del 1999 al 2003 estudià orgue amb Michael Radulescu a la Universitat de Viena, on cursà també els estudis de Direcció de cor i orquestra amb Reinhard Schwarz i Georg Mark al Konservatorium der Stadt Wien. Hi obtingué el diploma com a director d'un concert públic de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Viena. Actualment és el director de l’Orfeó Laudate de Barcelona, professor de Música de Cambra al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i organista del Palau Güell.

 

Cor de Cambra de la Universitat Autònoma de Barcelona

El Cor de Cambra és una iniciativa sorgida del Cor de la UAB amb la finalitat de dedicar un espai a la investigació sobre el cant coral des del punt de vista de la interpretació i de la creació de nous repertoris.

Amb el Cor de Cambra es pretén aprofundir en la formació dels cantaires, tant vocalment com musicalment, i ampliar-ne la dedicació i l'exigència respecte a la resta de membres del Cor, per a dotar-los d’un criteri més professional. 

El Cor de Cambra actua sovint en actes institucionals dins i fora de la UAB. La formació està integrada per un màxim de dotze membres. Per a formar-ne part, cal fer una prova de nivell i una entrevista prèvia amb el director.

 

Francesc Cortès, coordinador i director musical

Musicòleg i professor titular a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat estudis sobre la música catalana dels segles xix al xxi i ha editat diverses obres líriques de Pedrell, Cuyàs i Clavé. Interessat en la recuperació del patrimoni musical català, ha col·laborat en publicacions científiques o en interpretacions de partitures al Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música o el Teatre Nacional de Catalunya. Acaba de publicar un estudi sobre Pedrell, editat per la Biblioteca de Catalunya. Dirigeix la catalogació i digitalització del fons històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu.

 

Dia: 21 de desembre

Hora: 19h

Preu: 15€