Mostra joves artistes becats 2018 per la Fundació Güell

El dilluns 18 de novembre va tenir lloc al Palau Güell l'actuació de la becada per la Fundació Güell en el 2018 i en la modalitat de música, Maria Florea. També es va inaugurar el vídeo Keel/Reef, que els visitants poden veure a l'espaiu de la carbonera de l'espai de la cavallerissa i que es fruit del treball dels artistes Eulàlia Rovira i Adrian Schindler.    

  • La becada en música, Maria Florea
  • Eulàlia Rovira i Adrian Schindler, becats en arts visuals

La Fundació Güell i el Palau 

Les sinergies entre el Palau Güell i la Fundació Güell són el resultat del conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona, titular de l’immoble, i aquesta fundació, creada l’any 1957 per Joan Antoni Güell i López, fill de l’empresari i mecenes Eusebi Güell i Bacigalupi. El conveni preveu la cessió dels espais del Palau Güell per difondre l’obra dels joves artistes becats per la Fundació Güell.
En aquesta edició, la jove artista becada en la modalitat de música ha estat la violinista Maria Florea. El Palau Güell també ha cedit l’espai de la carbonera per exposar la instal·lació audiovisual  Keel/Reef d’Eulàlia Rovira i Adrian Schindler, dos joves artistes becats en la modalitat d’arts visuals.
La promoció de nous talents posa de manifest la voluntat de la Fundació Güell de continuar la tasca de mecenatge que va impulsar Eusebi Güell, i la Direcció del Palau Güell s’hi adhereix oferint l’espai de la carbonera a la cavallerissa, un lloc que al seu moment va ser innovador com ho són ara les noves creacions que s’exposen i que, per tant, el converteixen en l’espai idoni.

Keel/Reef (2019)

Vídeo HD, so estèreo, 14 min.

La tinta recobreix la pell. L’ombra de la barana s’ondula sobre els cossos inerts. Formes oceàniques, espectres d’allò que es desconeix. Peixos, tortugues i algues distorsionades per la llum dels fars. L’aire dens asseca la pela dels fruits. Una onada es retira i deixa una filigrana de sal. Cops i foc. La resistència de la línia a l’arqueig. Por del passat, por de l’altre, por de viure sota un sostre recte. La corba és indissociable de la matèria viscuda.
Contradient els anhels del racionalisme, l’ornament retorna amb força, ja sigui sobre la nostra pell o la dels edificis. Keel/Reef relaciona dos tipus d’ornamentació aparentment inconnexes: l’una es manifesta en l’arquitectura organicista i l’altre en els tatuatges d’inspiració tribal. Cristal.litzant tan pors com fascinació, aquestes formes ens porten fins les corbes tumultuoses del mar agitades pel passat colonial i els desastres mediambientals. Partint de dos edificis icònics del Passeig de Gràcia, La Pedrera d’ Antoni Gaudí y la façana pels apartaments turístics Suites Avenue de Toyo Ito, el treball reconsidera l’ornament com un possible lloc des d’on encarar les relacions conflictuals que entretenim amb l’entorn i amb la diferència.

Eulàlia Rovira (1985) i Adrian Schindler (1989) treballen en col.laboració des del 2013. Són llicenciats en Belles Arts –Universitat de Barcelona i Belles Arts de París respectivament– i han cursat el postgrau Art in Context a la UdK de Berlín. Han exposat de manera individual al Musée de Bibracte (Saint-Léger- sur-Beuvray, FR), Homesession (Barcelona), Fireplace (Barcelona) i Espai Dos, Sala Muncunill (Terrassa) i en diverses exposicions col.lectives o screenings com Galerie Martin Janda (Vienna), Turf Projects (Croydon, UK), angels barcelona, CAC Fabra i Coats (Barcelona), etHALL (l’Hospitalet), Centre Cultural Montehermoso (Vitòria), Kreuzberg Pavillon (Berlín) i ZKU–Center for Art and Urbanístics (Berlín).

Concert a la sala de confiança

El Palau Güell va organitzar un concert de música clàssica a càrrec de Maria Florea i Àlex Ramírez a la sala de confiança, un dels espais més íntims i amb una decoració d’ebenisteria més treballada. Tal com el nom indica, era l’espai on Isabel i Maria Lluïsa Güell feien audicions de piano per als amics més vinculats a la família. L’espai està presidit per un cigne en homenatge a l’òpera Lohengrin, de Richard Wagner, en la qual apareix el cavaller arrossegat per un cigne fantasiós. La sala, per tant, posa en relleu la importància que tenia la música per a la família i, en concret, la devoció que sentia Eusebi Güell i Bacigalupi pel músic alemany. Una passió que el va portar, el 1891 i el 1894, fins a Bayreuth, acompanyat de la seva família, per assistir a les representacions de Parsifal.

El pianista que acompanyarà la becària tocarà el piano Érard, de finals del segle XIX, un model semblant al que hi havia al Palau durant el període en què hi van viure els Güell. I ho farà amb un repertori d’artistes coetanis a l’època en què els Güell van viure al Palau. Amb músics com el compositor impressionista i simbolista Claude Debussy, amb una música estèticament semblant a l’edifici. El repertori també inclou obres d’Eduard Toldrà i Joan Manén, compositors que formaven part de l’ambient de l’època.

Maria Florea Sitjà, violí

Nascuda a Esparreguera el 1993, ha rebut classes dels professors Gonçal Comellas, Zakhar Bron i Gyorgy Pauk a l'"Escuela Superior de Música Reina Sofia" de Madrid, al "Royal Academy of Music" de Londres i a la Universitat Mozarteum de Salzburg. Maria ha sigut guardonada a concursos internacionals a Bulgària, Polònia, Romania, Anglaterra i Espanya. Actualment forma part del Trio DaVinci i del Quartet Altimira. Ha debutat com a solista al Teatre Monumental de Madrid amb l'Orquestra "Radio y Televisión Española" i a l'Auditori de Barcelona juntament amb l’OBC dins del festival Emergents. Realitza estudis de Màster d'especialització per solistes a la Musik Akademie de Basel amb Rainer Schmidt, amb el suport de la Fundació Güell.