Un palau al Raval

Eusebi Güell va heretar el 1872, en morir el seu pare, Joan Güell i Ferrer, dos edificis d’habitatges situats a la rambla dels Caputxins (els actuals números 35 i 37), on va anar a viure amb la seva dona i els seus fills cap al 1884, any en què van haver de deixar el Palau Fonollar del carrer de la Portaferrissa.

Alhora, Eusebi Güell va anar adquirint diversos immobles de l’entorn amb l’objectiu de construir el Palau Güell, que va ser concebut des de bon començament com una ampliació de la finca de la Rambla.

En el moment en què es construeix el Palau Güell al carrer Nou de la Rambla, la burgesia s’anava traslladant cap a l’Eixample. En efecte, d’ençà de l’aprovació del Pla urbanístic d’Ildefons Cerdà (que s’estructura en un tramat d’illes ortogonals), la ciutat va canviar la seva fesomia, amb una nova centralitat urbana que deixava el Raval en una posició perifèrica, fet que va comportar el seu endarreriment definitiu. La paraula eixample diu molt sobre les intencions d’eixamplar la ciutat que ha quedat petita davant d’un gran creixement.

Tot i això, a finals del segle xix la Rambla era un dels carrers predilectes de passeig per a la burgesia, amb el Liceu al bell mig, i, juntament amb carrers com el de la Portaferrissa, el de Ferran i l’Ample, encara era una zona residencial ben considerada per algunes famílies benestants, on hi havia palaus, com el Palau Moja.

El Palau Güell, però, va ser construït al carrer Nou de la Rambla, en una zona que experimentava una degradació més marcada.