Parada 6. La sala de confiança i l’afició de la família Güell per la música.

A la sala de confiança de la planta noble hi ha un piano de mitja cua, de la marca francesa Érard, semblant al que tenien els Güell i que era utilitzat en assaigs i concerts.

  • El piano de la sala de confiança.
  • El piano de la sala de confiança.

Isabel Güell i López, la filla gran d’Eusebi Güell i Isabel López, va ser intèrpret i compositora. És considerada una de les representants del grup de compositores modernistes catalanes. Va rebre formació musical per part del professor M. Rodríguez de Alcántara (que també era l’organista del palau). Va estudiar piano i orgue, i també composició amb Josep Garcia Robles. Va continuar els seus estudis d’orgue a Versalles (on es va desplaçar el 1885 amb la seva família fugint d’una epidèmia de còlera) amb Eugène Gigout, considerat un dels millors organistes de França.

Isabel Güell va musicar textos de Jacint Verdaguer i també va escriure diverses obres religioses, com un Te Deum (1898) i un Stabat Mater (1917).

Aquest interès per la música el va heretar de la família Bacigalupi, concretament de la seva àvia paterna, que era organista.