Palau Güell

El Palau Güell és un dels primers encàrrecs importants que va rebre Gaudí a l’inici de la seva carrera. Eusebi Güell (industrial, polític i mecenes) va voler que Gaudí li construís aquest peculiar palau urbà com a ampliació de la casa familiar que tenia a la Rambla de Barcelona.

  • Façana principal del Palau Güell.
  • Plànol de la planta soterrània del Palau Güell.
  • Plànol de la planta baixa del Palau Güell.
  • Plànol de la planta entresòl del Palau Güell.
  • Plànol de la planta noble del Palau Güell.
  • Plànol de l’entresolat del Palau Güell.
  • Plànol de la planta dormitoris del Palau Güell.
  • Plànol de les golfes del Palau Güell.
  • Plànol del terrat del Palau Güell.
  • Secció del Palau Güell.

El Palau Güell (1886-1890) és un magnífic exemple de l’arquitectura domèstica en el context del modernisme. Fou l’habitatge de la família Güell i López fins que es traslladà al Parc Güell.

Gaudí va saber dissenyar un palau funcional adaptat a les necessitats de la vida privada de la família i a la intensa vida social i cultural que va acollir.

L’edifici destaca per la seva innovadora concepció de l’espai i de la llum. Gaudí va introduir al Palau Güell solucions variades a partir de plantejaments molt personals i va crear formes expressives excepcionals fruit de la seva imaginació, emprant-hi materials nobles tradicionals (pedra, fusta, ferro forjat, ceràmica, vidre, etc.).

Va ser declarat monument historicoartístic per l’Estat espanyol el 1969, com també bé cultural d’interès nacional, i patrimoni mundial per la UNESCO el 1984. L’edifici, en qualitat d’obra de joventut, conté l’essència de l’obra posterior de Gaudí i és imprescindible per entendre la seva arquitectura.